La Lluna és la responsable de les festes mòbils eclesiàstiques

Esglésies, palmes i palmons, processons, armats, dejuni i abstinència, vacances, esbarjo per alguns i recolliment per uns altres, mona de pasqua………., a que us sona tot això? De ben segur que tots heu dit: A Setmana Santa! En el calendari cristià, la Setmana Santa  és la festa més important, per que commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem, la seva mort a la creu i la seva resurrecció. Alguns anys, com l’any passat la Setmana Santa va caure al març i d’altres, com aquest any a l’abril i mai sabem la data exacta del carnestoltes, del divendres de cendra, de l’Ascensió o del Corpus Christi, fins que mirem el calendari de l’any. I la raó d’aquesta mobilitat es basa en raonaments i càlculs que, introduïts per l’església catòlica, es fonamenten en raons astronòmiques aplicades a la història i a la vida de Jesús. Així doncs, totes les festivitats mòbils del calendari cristià venen determinades a partir del Diumenge de Resurrecció, per considerar aquest fet, com el de major importància i per tant utilitzat com a base per el càlcul de les altres festes.

La Lluna plena regeix les celebracions eclesiàstiques

Després del divendres de cendra, s’inicia l’època de Quaresma  durant 40 dies, fins el Diumenge de Rams i Setmana Santa. Durant aquesta Setmana, els catòlics viuen una època especial de penediment i penitència, de meditació i revisió i el dijous commemoren l’últim sopar de Jesús amb els apòstols, el divendres és el dia de silenci per la seva crucifixió, el dissabte el dia en que morí i per tant, el final dels Temps Pasqual i el Diumenge de Resurrecció és el pal de paller de totes les festes mòbils i cada any varia la data, segons el calendari lunar. El dia de la Pasqua de Resurrecció o Pasqua Florida, el que nosaltres anomenen Diumenge de Resurrecció, es fixar en el Concili de Nicea l’any 325 i és celebra el primer diumenge posterior a la primera Lluna plena, després de l’equinocci de primavera. L’equinocci primaveral ( del llatí “igual nit”), quan el dia i la nit tenen la mateixa durada, representa el moment en que la inclinació de la Terra respecta al Sol, en l’òrbita que aquesta segueix al seu voltant, fa que els raigs solars incideixin per igual als dos hemisferis terrestres. Des d’aquest moment en endavant fins arribar a finals de setembre l’hemisferi nord estarà més encarat  a la nostra estrella i per tant, rebrà directament el raigs solars. En el moment que la inclinació sigui molt afavoridora pel nostre hemisferi, començarà l’estiu. L’equinocci primaveral o inici de la primavera és als voltants de 21 de març, i aquest any 2011 fou el dia 21, a primera hora de la matinada. Aquest dia és quan el Sol sortí exactament per l’Est i s’amagà rigorosament per l’Oest. La primera Lluna plena després d’aquesta data fou el 18 d’abril, per la qual cosa, el següent diumenge a la Lluna plena i per tant el  Diumenge de Resurrecció, serà el 24 d’abril i el Diumenge de Rams, set dies abans. 

Mona de Pasqua

En el Dia de Rams, els cristians van a l’església a beneir el palmó, la palma o un brot de llorer o d’olivera i el Dia de Pasqua es tradició que els padrins  de baptisme regalin al seu fillol o fillola una mona, per a menjar-la junt a la família o amics el proper dilluns en algun indret a l’aire lliure. A la mona de Pasqua no hi pot faltar  l’ou, normalment de xocolata negra i d’altres filigranes arquitectòniques realitzades pels flequers- pastissers. La closca de l’ou representa la tomba en la que Jesús va estar sepultat, i és per això que aquest ou es trenca pel fillol el Diumenge de Pasqua, en senyal de la seva tornada a la vida i sortida del sepulcre.

Autoria: Tot Astronomia