16 mayo 2011

Fas vacances o et quedes?

La Terra dona una volta sencera
cada 24 hores

Any rera any, en arribar els mesos d’estiu em pregunten amics i familiars on vaig de vacances i jo els contesto invariablement, em quedo a Lleida! I és llavors quan em vénen al cap, els llargs desplaçaments que el meu cos farà pel Cosmos, durant aquests mesos de calor sufocant i calitja, i és que en acabar el període de vacances, estaré ja, en un altre lloc completament diferent de  l’espai i en el qual serà la primera i última vegada que el visitaré, sobre aquesta astronau desenfrenada anomenada Terra.

Els rastres estel·lars testimonien la
rotació de la Terra sobre el seu eix
El nostre planeta viatja per l’espai a velocitats de vertigen, portant-nos a tots en un recorregut imparable per un Univers en el qual no hi ha centre. Malgrat les increïbles velocitats que estan en joc, no experimentem cap de les sensacions de moviment com les que notem durant un viatge en tren o avió. La raó es ben senzilla: aquestes sensacions no depenen de la velocitat en si mateixa, si no dels canvis de velocitat, es a dir, de les acceleracions i de les forces que les produeixen. Les mateixes forces que donen embranzida a la Terra actuen igualment sobre els nostres cossos i, per tant, no generen cap diferència d’acceleració entre nosaltres i el planeta que tenim sota els nostres peus i que és el nostre punt de referència. La única excepció a aquesta regla és un dels moviments més lents de la Terra: La seva rotació en torn al seu eix polar, causant del dia i la nit. En aquest cas, les velocitats depenen de la latitud del lloc on estem, essent per un lleidatà de 1.200 Km/hora i pràcticament nul en els pols, per aquest motiu els avions de passatgers no poden guanyar la cursa al Sol, viatjant d’est a oest, en rutes properes a l’equador, en canvi, en llocs propers als pols, els viatgers poden gaudir de dues o més postes de Sol consecutives, amb els seus corresponents crepuscles matutins, en el decurs d’unes poques hores. En un llunyà passat, el globus terraqui  anava més de pressa encara, per la qual cosa, els dies tenien una durada més curta. La interacció amb la Lluna, que podem veure amb les marees oceàniques, ha provocat l’efecte d’alentir la rotació del nostre planeta i d’augmentar en 4cm cada any la distància entre la Terra i el nostre satèl·lit natural.

Posició del nostre Sistema Solar
en la Via Làctia
Bastant més gran és la velocitat amb la que el planeta blau i nosaltres amb ell, es desplaça al voltant del Sol, recorrent una òrbita quasi circular en el període d’un any a una velocitat suficient com per equilibrar l’atracció del Sol, arribant a ser de 100.000 Km/hora. Igualment, la nostra estrella es mou dins la galàxia Via Làctia, a una velocitat de 220 Km/segon i necessita 240 milions d’anys per fer un gir complert, al voltant del centre galàctic, i es que la nostra estrella mare obliga a la modesta Terra a girar al seu voltant i a la vegada el Sol, igualment està obligat a voltar en torn del centre del sistema.


La Via Làctia és una modesta galàxia espiral caracteritzada per tenir uns braços molt atapeïts sembrats d’estrelles molt lluminoses i s’anomena així des de que els antics grecs van veure un rastre lletós en la franja de llum que, a mode de nebulositat, es veu en els nostres cels estiuencs de nord a sud.

Velocitats de la Terra al voltant del Sol, de la nostra
galàxia i cap al centre del grup local de galàxies
Tots els moviments anteriors, es desenvolupen en l’interior de la Via Làctia, la galàxia on estem, encara que aquesta igualment es mou com un únic cos en l’espai, per contrarestar l’atracció gravitatòria de les galàxies veïnes, a una velocitat……. molt i molt alta.

Amics del blog, si no  sortiu de vacances cap a països llunyans, no cal preocupar-se, doncs aquest estiu realitzareu un viatge de milions de quilòmetres i  estareu  en llocs de l’espai nous, que mai us podíeu imaginar i en el quals no tornareu en la resta de la vostra vida. Bons cels!



Autor: R. Drudis (Tot Astronomia)

0 comentarios:

Publicar un comentario